Així, quan a principis d’aquest any l’Àrea Metropolitana de Barcelona va fer balanç de les dades relatives al 2012 va posar de manifest a la seva nota de premsa l’actual context econòmic, les aturades a TMB i les dues vagues generals per tractar de justificar la pèrdua de prop de 26 milions de passatgers. Posteriorment, ja en roda de premsa, es va citar un element més: l’augment de tarifes que es va produir a partir de l’1 de gener de 2012, el més gran de la darrera dècada.
Per la seva part, a l’edició de gener de la revista digital Hora Punta, TMB va explicar “cinc motius del descens de la demanda de 2012”. És cert que no va dir “els cinc motius” ni “els cinc principals motius”, però costa d’entendre que es tinguin en compte aspectes secundaris i, en canvi, s’obviïn elements principals.
Sigui com sigui, analitzem a continuació les causes que entenem que podrien explicar per què el transport públic perd passatgers darrerament:
- L’increment de l’atur. L’actual conjuntura econòmica és, d’una o altra manera, la culpable que la ciutadania aposti menys pel transport públic i, sens dubte, l’augment de l’atur és un element fonamental, ja que es produeixen menys desplaçaments per motius de feina. De fet, a la província de Barcelona hi ha ara uns 25.000 aturats més que fa un any.
- La caiguda del consum. Com a conseqüència de la destrucció de llocs de treball, així com de la incertesa econòmica actual, la població tendeix a reduir les seves despeses, anant menys a comprar, dinant o sopant menys fora de casa o anant menys al cinema y al teatre. En definitiva, movent-se menys.
- L’augment de tarifes. Aquest és el primer dels motius que TMB “oblida” citar al seu anàlisi sobre per què hi ha ara menys usuaris del transport públic. I no hi ha dubte que no és un tema menor. Amb increments de tarifes del 38 % al bitllet senzill i que superen el 10 % a la T-10 y a la T-50/30, el 2012 serà recordat en matèria de mobilitat com l’any del “tarifazo” al transport públic. I quan les tarifes pugen desmesuradament i els ingressos dels seus usuaris baixen, el resultat és fàcil de predir...
- Les vagues. L’any passat Barcelona va viure dues jornades de vaga general (el 29 de març i el 17 de setembre) i nombroses aturades a TMB per la rebaixa salarial que van patir els seus treballadors. Es calcula que com a conseqüència de les vagues generals es van fer prop de 3 milions menys de desplaçaments al metro i al bus. En canvi, les 25 jornades d’aturades totals o parcials convocades al bus de TMB i les 6 jornades que es van organitzar al metro van fer que es registressin 5 milions d’usuaris menys.
- Les retallades en el servei. Aquesta és una altra de les qüestions “oblidades” per TMB a l’hora de buscar culpables en la pèrdua de passatge. La supressió l’any passat de les línies 31, 35, 105 i 158 a TMB se suma a les que es van produir en d’altres molts municipis: Esplugues de Llobregat, Barberà del Vallès, Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà de Vall, Les Franqueses del Vallès, Matadepera, Sant Fruitós de Bages... Però, a part de les supressions, en desenes de casos s’ha optat per una solució menys polèmica, tot i que a la llarga pot resultar igualment dolenta: la reducció de l’oferta. Ens referim, per exemple, a les línies 58, 75 i 91 de TMB, a les línies de bus de barri i a línies que circulen per Castellbisbal, Igualada, Manresa, Vic, Capellades, Corbera de Llobregat, Esparreguera, Sant Celoni, Cardedeu, Caldes de Montbui, Mollet del Vallès i Granollers, entre d’altres. Quan l’oferta de transport o el temps d’espera no s’adeqüen a les necessitats dels ciutadans, qui pot busca alternatives, com anar caminant, per exemple.
- La pèrdua de població. Arran del retorn d’immigrants als seus països d’origen i de la sortida de joves a la recerca de feina a l’estranger la població a l’àrea metropolitana de Barcelona ha disminuït en els darrers mesos, la qual cosa significa la pèrdua d’usuaris potencials del transport públic. Precisament són els immigrants i els joves dos dels grups socials que tradicionalment més utilitzen el transport públic, ja que aquest resulta més econòmic que moure’s en cotxe.
- Els canvis d’hàbits. Com a conseqüència de tots els elements anteriorment descrits, la població va modificant els seus costums. Quan, per exemple, algú pateix una convocatòria de vaga al transport públic o veu reduït el seu salari busca alternatives que satisfacin les seves necessitats i la bicicleta o desplaçar-se a peu pot acabar sent un costum que substitueixi de manera habitual al bus, al metro o al tramvia. Aconseguir que els usuaris tornin a donar un vot de confiança al transport públic pot resultar més complicat del que a priori sembla.
Conclusions
En definitiva, no només el context econòmic i les vagues, com al·legava en un principi l’Àrea Metropolitana de Barcelona, són els responsables de la davallada en el nombre d’usuaris del transport públic. Com hem vist, són almenys 7 les causes que explicarien aquest descens.
És més, caldria tenir en compte que algunes circumstàncies compensen, ni que sigui parcialment, la caiguda de passatge. Per exemple, en un context de crisi econòmica i d’augment de l’atur els ciutadans tendim a reduir despeses. Per això hi haurà qui vengui el seu cotxe o renunciï a utilitzar-ho, en benefici del transport públic. Així, alguns usuaris del cotxe es passaran al bus o al metro, mentre que altres, usuaris habituals del transport públic, decidiran anar caminant, en bici o en moto perquè els hi surt més barat.
Si, tot i el transvasament d’usuaris del cotxe al transport públic, aquest segueix perdent passatge en nombres absoluts és que alguna cosa falla. L’Administració hauria d’analitzar amb rigor les causes (encara que impliqui reconèixer errades) i tractar de trobar solucions abans no es vegi obligada a reduir l’oferta, decisió que, per cert, probablement faria entrar al transport públic en un cercle viciós del que seria difícil treure’l.
Javier Paricio
Vocal de participació, PTP
- L’increment de l’atur. L’actual conjuntura econòmica és, d’una o altra manera, la culpable que la ciutadania aposti menys pel transport públic i, sens dubte, l’augment de l’atur és un element fonamental, ja que es produeixen menys desplaçaments per motius de feina. De fet, a la província de Barcelona hi ha ara uns 25.000 aturats més que fa un any.
- La caiguda del consum. Com a conseqüència de la destrucció de llocs de treball, així com de la incertesa econòmica actual, la població tendeix a reduir les seves despeses, anant menys a comprar, dinant o sopant menys fora de casa o anant menys al cinema y al teatre. En definitiva, movent-se menys.
- L’augment de tarifes. Aquest és el primer dels motius que TMB “oblida” citar al seu anàlisi sobre per què hi ha ara menys usuaris del transport públic. I no hi ha dubte que no és un tema menor. Amb increments de tarifes del 38 % al bitllet senzill i que superen el 10 % a la T-10 y a la T-50/30, el 2012 serà recordat en matèria de mobilitat com l’any del “tarifazo” al transport públic. I quan les tarifes pugen desmesuradament i els ingressos dels seus usuaris baixen, el resultat és fàcil de predir...
- Les vagues. L’any passat Barcelona va viure dues jornades de vaga general (el 29 de març i el 17 de setembre) i nombroses aturades a TMB per la rebaixa salarial que van patir els seus treballadors. Es calcula que com a conseqüència de les vagues generals es van fer prop de 3 milions menys de desplaçaments al metro i al bus. En canvi, les 25 jornades d’aturades totals o parcials convocades al bus de TMB i les 6 jornades que es van organitzar al metro van fer que es registressin 5 milions d’usuaris menys.
- Les retallades en el servei. Aquesta és una altra de les qüestions “oblidades” per TMB a l’hora de buscar culpables en la pèrdua de passatge. La supressió l’any passat de les línies 31, 35, 105 i 158 a TMB se suma a les que es van produir en d’altres molts municipis: Esplugues de Llobregat, Barberà del Vallès, Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà de Vall, Les Franqueses del Vallès, Matadepera, Sant Fruitós de Bages... Però, a part de les supressions, en desenes de casos s’ha optat per una solució menys polèmica, tot i que a la llarga pot resultar igualment dolenta: la reducció de l’oferta. Ens referim, per exemple, a les línies 58, 75 i 91 de TMB, a les línies de bus de barri i a línies que circulen per Castellbisbal, Igualada, Manresa, Vic, Capellades, Corbera de Llobregat, Esparreguera, Sant Celoni, Cardedeu, Caldes de Montbui, Mollet del Vallès i Granollers, entre d’altres. Quan l’oferta de transport o el temps d’espera no s’adeqüen a les necessitats dels ciutadans, qui pot busca alternatives, com anar caminant, per exemple.
- La pèrdua de població. Arran del retorn d’immigrants als seus països d’origen i de la sortida de joves a la recerca de feina a l’estranger la població a l’àrea metropolitana de Barcelona ha disminuït en els darrers mesos, la qual cosa significa la pèrdua d’usuaris potencials del transport públic. Precisament són els immigrants i els joves dos dels grups socials que tradicionalment més utilitzen el transport públic, ja que aquest resulta més econòmic que moure’s en cotxe.
- Els canvis d’hàbits. Com a conseqüència de tots els elements anteriorment descrits, la població va modificant els seus costums. Quan, per exemple, algú pateix una convocatòria de vaga al transport públic o veu reduït el seu salari busca alternatives que satisfacin les seves necessitats i la bicicleta o desplaçar-se a peu pot acabar sent un costum que substitueixi de manera habitual al bus, al metro o al tramvia. Aconseguir que els usuaris tornin a donar un vot de confiança al transport públic pot resultar més complicat del que a priori sembla.
Conclusions
En definitiva, no només el context econòmic i les vagues, com al·legava en un principi l’Àrea Metropolitana de Barcelona, són els responsables de la davallada en el nombre d’usuaris del transport públic. Com hem vist, són almenys 7 les causes que explicarien aquest descens.
És més, caldria tenir en compte que algunes circumstàncies compensen, ni que sigui parcialment, la caiguda de passatge. Per exemple, en un context de crisi econòmica i d’augment de l’atur els ciutadans tendim a reduir despeses. Per això hi haurà qui vengui el seu cotxe o renunciï a utilitzar-ho, en benefici del transport públic. Així, alguns usuaris del cotxe es passaran al bus o al metro, mentre que altres, usuaris habituals del transport públic, decidiran anar caminant, en bici o en moto perquè els hi surt més barat.
Si, tot i el transvasament d’usuaris del cotxe al transport públic, aquest segueix perdent passatge en nombres absoluts és que alguna cosa falla. L’Administració hauria d’analitzar amb rigor les causes (encara que impliqui reconèixer errades) i tractar de trobar solucions abans no es vegi obligada a reduir l’oferta, decisió que, per cert, probablement faria entrar al transport públic en un cercle viciós del que seria difícil treure’l.
Javier Paricio
Vocal de participació, PTP
 |
| Afegeix la llegenda |
