1. Una reestructuració profunda de l’àrea.
La seguretat, la mobilitat i el civisme (en endavant SMC) son àmbits que, en l’acció de govern de l’Ajuntament de Barcelona, haurien d’estar molt més interrelacionats del que ho estan ara. Per començar, hi ha un àmbit que hauria de ser plenament compartit: el coneixement. Aquest aspecte és de vital importància i cal donar-li molt més suport. El coneixement ha de ser específic però interrelacionat entre si per tenir una visió de conjunt clara, completa i profunda. Per això proposo un departament específic per el coneixement (només treballar amb dades, no gestió) compartit amb dos altres aspectes a potenciar: la promoció i la comunicació.
La gestió del coneixement, més la promoció de modes de
mobilitat sostenible i d’actituds cíviques i una comunicació al servei de la
participació son els eixos bàsics per a un nou model de ciutat.
2.
Una
integració real de l’actuació final
Aquesta nova organització ha de permetre la integració
real de les diferents actuacions en el territori. A banda de la integració a la
cúpula (en la figura del gerent) cal establir plans trimestrals als diferents
nivells territorials. Així, cal planificar plans a nivell de ciutat, de
districte i de barri. Tot plegat, cada trimestre s’haurien de planificar, executar
i avaluar 83 plans de SMC en estreteta col·laboració amb els serveis de cada un
dels districtes de Barcelona (bàsicament amb els serveis territorials).
Aquests plans han d’integrar totes les actuacions que es
realitzin en el territori però no només en l’àmbit de la SMC sinó amb mols
altres àmbits de treball, com l’educació, la promoció econòmica, els serveis
socials... i qualsevol altre àmbits amb el que sigui possible i desitjable una
actuació integrada.
3.
Una
reestructura profunda de la Guardia Urbana de Barcelona
El
cos policial de la Guardia Urbana de Barcelona (en endavant GUB) és, a dia
d’avui, un cos mal integrat amb la resta d’estructura municipal.
Ja sigui per decisió explicita o per inèrcia històrica,
el fet és que els aproximadament 3.000 agents de la GUB (el gran gruix dels
treballadors municipals) no tenen, globalment, un índex suficient de
productivitat (segons el meu punt de vista).
Com a ciutadà, em dona la impressió que els agents de la
GUB en tenen prou amb passejar per fer la seva feina. La meva idea és d’una
actitud molt més proactiva per part seva. No és una qüestió de reorganització
(que també) sinó de la manera com s’ha d’entendre el servei públic en el segle
XXI.
Mentre la resta de treballadors municipals hem après a
treballar, des de fa molts i molts anys, en xarxa i a responsabilitzar-nos de
les nostres tasques d’una forma dinàmica i col·laborativa, els agents de la GUB
(la majoria almenys) treballen sota paràmetres d’una jerarquia paramilitar que
no té cap sentit avui dia.
Per això, la
proposta és que els serveis que tenen a veure amb el coneixement i la
comunicació han de ser compartits per a tot el sector (veure proposta 1). A
més, els diferents departaments de la GUB s’han d’organitzar al voltant de
l’àmbit territorial a on es dirigeixin. Així hi haurà serveis centrals i serveis
descentralitzatsi qualsevol exceepció de la norma ha de ser això: una excepció.
Només a tall d’exemple, el servei de regim interior hauria
de dependre directament de l’alcaldia i serveis com el de senyalització d’obres
o el d’educació en seguretat viària haurien d’estar subordinats (o millor
integrats) als departaments municipals responsables, en aquests dos casos, als
serveis de Senyalització i a l’IMEB respectivament.
Aquesta reestructació s’hauria d’abordar a partir de
l’anàlisi entre les persones que coneguin millor aquesta mena d’organitzacions
(de SMC) en unes jornades (internacionals) específiques. Però a banda d’això,
cal que la nova organització entengui que la GUB no deixa de ser el departament
de seguretat de l’Ajuntament de Barcelona i cal que els seus membres treballin
de forma responsable i col·laborativa amb la resta d’organització municipal.
4.
Creació
d’un potent cos de Agents Cívics
A Barcelona ens cal establir un nou cos d’agents cívics
que col·labori estretament amb els agents de la GUB (i amb la resta de
treballadors municipals) en temes de SMC (i conjunturalment en altres). Aquest
cos ha de ser, al final del procés (període llarg) molt més voluminós que la
pròpia GUB (que al meu entendre hauria de mínbar en número d’agents).
Aquest cos d’agents cívics ha de
complementar l’actuació bàsica actualment encaminada a la GUB des d’una vesant
més educativa i preventiva. Així, en les actuacions conjuntes, els agents
cívics farien una actuació prèvia i els agents de la GUB representarien la
funció més vinculada a l’autoritat i la coerció, però sempre actuar de forma
integrada per aconseguir els objectius proposats.
Aquest nou cos d’agents cívics no han de representar un
nou cos de funcionaris. Que la seva dependència sigui d’una empresa pública
(BSM per exemple) és viable sí la seva direcció està integrada en la direcció
municipal i la seva actuació està al servei de la estratègia global per a la
ciutat.
A més, aquest cos pot esdevenir una eina de formació cívica
d’un gran volum de ciutadans de Barcelona que, després del seu pas pel cos, esdevinguessin
veritables agents actius de civisme la resta de la seva vida.
La promoció efectiva de la mobilitat sostenible a
Barcelona hauria de ser una prioritat pel nou govern municipal. El vincle
directa de la contaminació atmosfèrica (i acústica) amb els mobilitat amb vehicles
a motor privats és evident i només atacant aquesta greu situació podrem
garantir la salut dels residents de l’àrea metropolitana de Barcelona d’ara i
del futur.
S’han de fer moltes accions per a
promoure els modes sostenibles (caminar, transport públic, bicicleta...) però
si no son suficients cal aplicar accions coercitives. No hi ha cap altra opció:
o si arriba per les bones... o s’hi arriba per les males.
En aquest sentit, cal fer un debat ciutadà (i tècnic) per
a determinar els criteris per a una eventual limitació de la mobilitat dels
vehicles a motor privats. La idea de les superilles
és un bon mètode per a pacificar el transit de la ciutat. Però no podem estar
tota la vida fent proves pilot. Cal definir ja la xarxa bàsica dels vehicles a
motor, íntimament relacionada amb la nova xarxa bus (xarxa octogonal) i, a
partir d’aquesta, començar a definir la resta com a xarxa 10, 20 o 30 com a
màxim.
També cal definir, de forma coordinada a l’anterior, una
xarxa bàsica d’interconnexió entre zones pacificades per a vianants i una xarxa
bàsica per a ciclistes. Tot plegat per aconseguir que Barcelona esdevingui un
model internacional de ciutat sostenible.
Les iniciatives per aconseguir-ho son moltes. Des de
bescanviar multes per treball comunitari, personar-se com acusació particular
en atropellaments a partir de 200 metres d’una senyal P21 (de zona escolar),
ser intransigent amb la velocitat excessiva (velocitat excessiva és qualsevol
velocitat major que la legalment permesa), ser intransigent amb aquells
conductors que no respecten els vianants quan passen per un pas de vianants,
fins a promoure eficientment un programa de camí
escolar espai amic que aconsegueixi realment els objectius plantejats .
Centenar o milers d’actuacions que cal endegar quan més
aviat millor.
